The Last Laugh

L’altre dia mos van ensenyar un vídeo, The Last Laugh. Un trosset d’un programa d’una TV nortamericana, on John Bird i John Fortune tracten el tema de la crisi financera en clau d’humor. He llegit comentaris de que si és un vídeo dedicat al poble nortamericà de classe mitjana, que no té un nivell cultural molt alt (acabant-ho d’exemplificar amb els dibuixos d’en Homer Simpson) i no seria capaç d’entendre segons quines coses, etc. Estic totalment en desacord en esta opinió classista i retrògrada. Penso que avui dia l’humor és una manera molt eficaç de comunicar i que tothom té eines a l’abast per informar-se i entendre el què passa al món. Però avui en dia és molt freqüent tractar la política, economia i qüestions d’altres àmbits en clau d’humor i tenen èxit, per això el fet que existeixin programes com aquest. Crec que són molt atractius al públic i que acosten la realitat a la societat adaptant els temes especialitzats a l’àmbit qüotidià, a allò que tenim a l’abast en el dia a dia. Diguem que són una forma d’apartar estos “aires elisites” (no sé si són molts o pocs, depèn com se mire), que mos trobem molts cops.

El vídeo. Al primer tall un agent d’inversions parla de la volatilitat del mercat que és causada pel fet (diu ell) que el mercat està composat per gent aguda i sofisticada i que són ells mateixos els que un dia diuen que tot va bé i un altre que ho perdem tot. Vaia, que el mercat va dirigit pels sentiments i que es precisament això, l’entusiasme de la gent, el que un dia fa que tot puge i que un altre tot baixe. Però lo més graciós és lo segon tall. Expliquen que hi ha un negre a l’atur assentat a un portal d’una casa i un venedor d’hipoteques li diu: Vols comprar això abans que caigue? Un banc agafa este deute i l’empaqueta amb altres. Este paquet va a Wall-street i se compra i ven entre varies persones sense saber que hi ha. Lo final diu que si no se comprés per l’afany de guanyar molt i essent conscient del què se fa no se col·lapsaria el mercat i no mos voríem rodejats d’estos problemes econòmics...

Vale, acabo de fer una descripció molt per damunt i evident, però la gràcia és vore lo conjunt del vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=tDUiVLKZT80) i com en paraules molt senzilles i directes se transmet un tema complex.

Finalment. No entenc massa els Estats Units, l’únic que estic veient (una vegada més) és que la premsa espanyola és molt superficial pel que fa al tema de les eleccions nord-americanes, que només tracten les icones (en Obama, per exemple, que és negre...) i venen molta imatge. S’entén que passe això en un món visual com el que vivim, però, les imatges no poden aprofundir en los 50 estats, en la complexitat del sistema electoral... i això és lo que necessito saber jo!

Benvinguts

Hola a tots!

Us dono la benvinguda al meu nou blog, un espai on podreu trobar diversa informació sobre els Estats Units, l'abans i el després de les eleccions 2008 i tot allò que està relacionat en este tema.

Concretament, els continguts del seminari de qüestions d'actualitat, intentaran posar-se en ordre en les diverses entrades i aportar una certa qualitat d'informació.

Emprenem camí!