Relacions culturals entre Europa i el món àrab

Vaig anar, al mes d’octubre, a la conferència que va tenir lloc a la facultat de Comunicació de la UAB sobre les relacions entre Europa i el món àrab i vaig fer les següents anotacions, totes elles molt interessants per entendre una mica millor el perquè de l’actitud d’uns i altres, i com obrir la cultura al món, pot ser una eina per trencar les etiquetes que pengem sense criteri.

Parlar de relacions culturals entre Europa i el món àrab, és parlar de relacions polítiques, en el sentit que, a tot arreu, fer cultura és fer política.

Les dificultats d’aquesta relació sorgeixen pels problemes d’intercomunicació entre els diferents territoris.

Primerament, existeix un xoc de civilitzacions. Cada comunitat se presenta com una cultura aïllada, encara que avui dia se parle de la globalització. Potser si que en alguns aspectes hi ha un imperialisme d’uns cap als altres que unifica la societat mundial, però malgrat tot, hi ha cultures tancades i estereotips irremeiables –vist un, vistos tots-. Cada comunitat reflecteix els propis valors i conformen la seua civilització. El que no se pot consentir és que uns imposen els seus valors als altres, perquè hi hauria un col·lectiu que hauria de renunciar a la pròpia identitat. Estaríem demanant a una part considerable de la humanitat que deixés de ser ella mateixa. En el moment que això se passa per alt i no se té en compte, estem contribuint a que l’altre col·lectiu reafirme encara més la seua identitat. Si volem una millor comunicació els diàlegs del futur no poden donar per sobreentès que compartim tots els mateixos elements d’identitat, perquè no és real i estem forçant la construcció de barreres més tancades.

A Occident, molta gent creu que els problemes venen per la cultura del món àrab. I això es reforça amb la visió que transmeten els mitjans de comunicació, que tenen molta força. Confonem la cultura, entès com a art, amb l’aliança que té la societat àrab amb la religió i l’ultraconservadurisme i no entenem que la paraula musulmà i modern poden anar seguits sense dir cap disbarat o que les paraules musulmana i actuar lliurement no són incompatibles. Perquè allà on uns veuen termes culturals, els altres hi veuen termes polítics i parlant aquest idioma tant diferent, no ens podem entendre mai.

Els valors culturals antagònics ens separen, però l’imaginari d’occident al món àrab està basat i produït per la política, no per la cultura.

El món àrab, encara que la majoria només conegue la Al·lambra, és un món creatiu i modern en l’àmbit artístic i existeix, però és difícil trobar-lo. I és que no se’ls brinda el recolzament necessari per treure a la llum la vanguardia del creacionisme. La llum se’ls va apagar a partir de l’edat mitjana, encara que han aportat molt. Això és una contradicció amb la resposta que dóna la comunitat internacional, que defensa els joves i els ajuda a avançar en sistemes autoritaris. El 60% dels àrabs són joves, principalment urbans, però no se’ls obren les portes per avançar.

La conclusió de la conferència va ser que és important deixar els discursos. S’ha de passar a l’acció i obrir els canal de la creació cultural d’aquests països per a què els coneguem. Donar-los veu i deixar-los parlar, perquè transmeten més informació les pinzellades d’un autor que totes les paraules que es puguen dir en una conferència. Si s’obren les portes al món cultural es poden trencar molts estereotips. La cultura ha de trencar els mites, perquè si no s’intenta per alguna via, continuarem parlant idiomes molt diferents.