La violència a Occident

La violència és un concepte abstracte i, com a tal, és difícil de quantificar. Tot i això, podem afirmar, observant el quadre de La evolució de la violència a Occident de Muchembelt, que en els últims segles la violència a disminuït d’un 20 al 0’7 per mil i que, amb els anys, les causes i conseqüències de la violència han anat canviant. La qual cosa, però, no significa que no sigue igual d’injusta i injustificada en tots els anys d’història que portem.

Si fem un repàs a les diferents etapes històriques, veiem entre el 1300 i el 1600 que s’inventaren els duels i la violència i la mort violenta eren lícites i necessàries. La violència dins de casa estava mal vista, però a fora era una demostració de la capacitat individual de cadascú a l’hora de defensar-se. Els nens sentien dir: “Si et peguen, pega tu també, defensa’t, demostra ser un home!”. I en aquestes paraules al cap era com marxaven a pasturar els ramats als límits dels pobles. Així, si hi havia baralles, eren petits conflictes entre els nens i s’evitaven les baralles d’adults. Aquesta realitat no és tant diferent al que passa avui dia, segueix sent important defensar-te per demostrar que ets fort. Però ara s’arriba més enllà. Pensem sinó en la permisivitat als Estats Units en qüestió d’armes. Abans, les baralles es solucionaven amb ganivets, que era principal arma per matar, avui dia, és permès vendre armes i disparar el veí si entra al límit del teu jardí. La veritat és que és digne d’admirar que, tot i això,els índexs de violència disminueixin.

Al segle XVII, l’augment de la violència i les morts s’entenen a través del context històric general. Era una època en que les guerres per la religió i la persecució de les bruixes era un ritual constant. Les dones eren les que sofrien més violència i, a l’hora eren les més condemnades per assassines.

Cent anys més tard, la violència es divideix. D’una banda hi ha la que exerceixen els soldats, que s’admet. Es considera que si hi ha grups armats de defensa d’un país s’ha de permetre una certa violència. Però es reprimeix la dels pagesos. Paral·lelament es desenvolupa la boxa com a esport, es posa fi a la tortura, augmenta la vigilància policial i augmenta l’educació escolar. Tot això suposa un descens a les xifres de violència que hi havia fins aleshores.

Al segle XIX, cau la violència al sud d’Europa. Itàlia, per exemple, passà del 13 per cent mil, al 2 per cent mil, en pocs anys. I és que el desenvolupament de la educació, la violència controlada en els exèrcits i la representació mediàtica de la violència en la premsa sensacionalista va disminuir els índexs d’aquesta i canvia el punt de vista de part de la societat en aquest àmbit. Però es desenvolupa la indústria fins a tal punt que les armes seran un dels sectors més importants i, per ser rentable, s’han d’inventar guerres.

La violència del s.XX, considera Muchembled que és un tipus nou que apareix amb els totalitarimes de Hitler i Stalin. Renaix la violència policial durant les dictadures i la indústria armamentística suporta la economia de molts països.

Avui dia, al meu parer, la violència és una mescla de les característiques principals de cada època, a la qual se li sumen les morts que nosaltres mateixos hem permès amb el desenvolupament tecnològic. Segueix sent important defensar-te per demostrar que ets fort, segueixen els exèrcits perquè interessa vendre la producció de la indústria armamentística –amb l’excusa de la occidentalització dels països subdesenvolupats-, i permetem més morts amb el ritme de vida actual i les noves tecnologies que apareixen. És a dir, segueixen les morts a l’Àfrica i l’Orient Mitjà pels interessos d’uns pocs –o d’uns molts-, van sumant els suïcidis per l’estrés del dia a dia i no baixen els índexs de víctimes per excés de velocitat al volant. Tres simples exemples que no s’allunyen de la realitat.

No seré jo qui donaré les solucions a aquest problema, no sóc tant agosarada ni pretensiosa. Considero que tothom pot entendre que si s’inverteix més en educació i menys en armes i es prepara una població més culta que pot anar enllà a través del diàleg, no farien falta armes per acabar amb els malentesos. També crec que qualsevol pot entendre perquè han anat disminuint els índexs de violència i perquè avui dia, les morts a Europa són d’un 1-2 per cent mil i als Estats Units d’un 6 per cent mil.

Tot i això considero important saber que avui dia que existeix la indústria armamentística més desenvolupada i innovadora, els índexs de morts han disminuït. Hauríem d’afegir al quadre que la violència que actualment predomina a Occident és la violència domèstica i la violència a l’escola. Un tipus de violència que es magnifica a través dels mitjans de comunicació –juntament amb les guerres- i que és la opinió pública amb les imatges, informacions i silencis que ens arriben els qui intenten denunciar aquestes injustícies, que no acaben, perquè sempre hi ha algú darrera que se’n beneficia.