Darrere la màscara de país fort, ric i conquistador, s’amaga el voraç consumidor, el país més dependent i el que més deute públic té repartit per tot el món, és a dir, els Estats Units. Aquest deute l’ha emès l’estat i ha servit per pagar la guerra d’Irak. A més a més, les coses en qüestió d‘economia no tenen intenció de canviar, a no ser que la mà poderosa d’Obama ho pose tot al lloc. Als anys 80 i 90, els Estats Units mantenien el dèficit amb la venda d’armes a l’Àfrica i amb l’equivalència del “dòlar petroler”. Fins a tal punt arriba el dèficit que si la resta del món anés a comprar amb els dòlars americans que tenen, podrien comprar fins a 8 amèriques.
Avui dia, els Estats Units tenen com a teixit industrial, la indústria automobilística, la construcció, els alts forns i la indústria nuclear. Concretament els sectors que més estan patint la crisi econòmica.
Els monetaristes creuen, que qualsevol crisi del capitalisme s’arregla sola. Pensen que el consum incita la demanda i la demanda és el que contracta el personal, tot és qüestió de reduir els salaris. Aquest fet és bastant inviable i el capitalisme no és l’esperit sant que baixa i ho arregla tot. Per solucionar aquesta crisi, Obama té pensat aplicat el model de Keynes rectificat i adaptat a la realitat actual.
Keynes creia que la demanda era el que provocava el consum. Si tens diners i hi ha una gran oferta productes, els consumiràs i, això, reactivarà el cicle econòmic. Per tant Keynes defensava la opció d’augmentar els salaris, per incentivar el consum i que fos l’estat qui contractés la gent per crear “pleno empleo” que se sol dir en castellà. En els seus temps, Keynes va pensar sobre obres públiques, xarxes de comunicació i construcció –cases, carreteres, pisos, estadis, etc.-. L’exemple simplificat del que demanava era que tothom tingués faena i que l’estat l’oferís, encara que la faena fos fer un forat i quan estigués fet, tornar-lo a tapar.
Si les crisis són de sobreproducció, no de caiguda de la demanda, com alguns diuen, doncs és obvi que cal augmentar els salaris per consumir aquesta saturació de productes. Amb l’atur el que s’aconsegueix és una caiguda del consum i deflació, en el sentit que els rics estalvien i els pobres no consumeixen. Per tant, s’entra en un cicle difícil de solucionar. Paral·lelament a tot el que estem dient, si augmenten els salaris, i les hores de treball segueixen com fins ara, hi ha més temps per a l’oci. La qual cosa suposa més inversió i més guanys. Suposa reactivar l’economia.
Roosevelt va seguir el model de Keynes amb el New Deal. Obama, en principi, seguirà Keynes amb l’augment de les inversions en el treball en energies renovables, de les connexions a internet i de la cobertura social. En el tema de la cobertura social, Obama no hi aposta per ser demòcrata, hi aposta perquè ha vist que és una indústria. La Seguretat Social manté els funcionaris, que són els qui, d’alguna manera menys noten la crisi. Mantenen el sou i no es queden a l’atur perquè en qüestió d’educació i sanitat pública, per exemple, mai sobra la faena.
Possiblement un altre model per acabar amb la precarietat econòmica que es viu avui dia és vèncer aquest mode al qual vivim immersos des de la crisi del 1973: un model que ens transmet la sensació que treballant més hores és com augmenten els salaris. Encara que realment el que provoca és més precarietat. Avui dia es treballa moltes hores, el que suposa sobreproduir. Segurament amb salaris més elevats, menys hores de treball i més temps d’oci, el model que ens toca viure seria més equitatiu. Ara per ara, els pocs que treballen han de pagar el subsidi d’atur dels parats, les jubilacions i els fàrmacs –encara que pugue sonar dur- per a aquelles persones que per passar molt temps a casa, sense fer gaire cosa, agafen depressions.
No sé, el tema és dens i la faena és dels economistes. De moment, l’únic que es palpa al carrer és que cada cop hi ha més gent a l’atur, més persones que no poden pagar i que no es dóna cap solució per vèncer aquest dur moment, que segons diuen, encara no ha arribat al punt àlgid. Veurem com es soluciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada