El després de la Cimera

Acabada la Cimera de Washington hi ha varies qüestions a comentar. D’una banda, al contrari del que defensava Europa, no és bo crear nous organismes i supervisors internacionals econòmics i tampoc s’ha de controlar excesivament el lliure mercat. Almenys això consideren els Estats Units. De manera que haurà de ser cada país qui reforme i reactive el seu mercat financer.

La conclusió de la reunió ha estat un document de 10 pàgines amb reformes que s’han de dur a terme abans del 31 de març, quan hi haurà nova reunió. Segons informa El País, “és un pla d’acció que inclou l’adopció a escala nacional de mesures per estimular l’economia, fer front a la recessió i posar en marxa col·legis supervisors per controlar els bancs més importants del món".

Robert Zoelick, el president del Banc Mundial, creu que la reunió del G-20+Espanya i Holanda ha estat una reunió de profit perquè donarà una resposta global i ràpida al problema. De moment, la Xina llança la promesa d’un paquet d’ajudes de 580.000 milions de dòlars. Per a clamar la situació suposo que suposo que deu estar bé, és un quantitat que pot ajudar molt. Però jo penso en un exemple més quotidià. Podem donar molt aliment un dia, però quan s’acabe tornarem a quedar famolencs. No és millor donar la llavor, la terra, allò que permet anar desenvolupant-se poc a poc? I podrem fer-ho sense la intervenció del govern? El mercat és una cadena i quan un puntal falla, tot falla. Per solucionar això l’estat ha d’organitzar-se i donar faena a la societat. I si no n’hi ha i l’única faena és fer un forat profund a terra sense sentit... que se face! I quan s’hagi fet, si cal, que se torne a tapar! Potser és un exemple massa exagerat, però que s’ha de fer? Què s’està fent?

Aquesta crisi guarda una certa relació amb la crisi del 29. Des dels anys 20 un boom especulatiu havia fet augmentar les inversions en borsa i s’havien donat molts préstecs per a això. El que s’està dient és, per a mi, un cert record de Keynes i el New Deal, etc. S’ha de reactivar la economia per la via del consum i de la inversió. Com que no hi ha prou diners en mans dels consumidors, s’incrementa el paper de l’estat i augmenta la despesa pública per reactivar la producció. A més a més, cal més control bancari. No pot ser que mentre uns veuen com s'emprobreixen n'hi hagi que es fan rics a costa dels altres.