La nit més llarga

Esta tarde he estat veient la TV una estona. En els típics resums que fan alguns programes que s’encarreguen de recopilar notícies de totes les cadenes ironitzaven pel fet que tots els periodistes que han estat informant sobre les eleccions describien la del dimarts a dimecres com La nit més llarga, La larga noche, La noche más larga… La nit ha estat com totes, tampoc cal exagerar, però és veritat que mig món estava impacient per veure qui s’emportava el que crec que es pot considerar el càrrec més important del món.

La nit ha estat llarga, però crec que més mèrit tenen aquests candidats, tant Obama com McCain per la llarga campanya que han aguantat. Un any de mítings, de campanya, d’anar d’aquí a allà, d’argumentar, de rebatre, d’haver d’oferir més, de soportar opinions diverses… que han acabat decidint-se en un dia, en unes hores.

Realment en la nit màgica ha guanyat un líder de masses, una persona que amb el seu discurs i actitud ha asonseguit guanyar-se a més de la meitat dels nord-americans.

Penso que serà un bon president, així ens ho han venut la premsa i les seues paraules. Ara per ara crec que Obama ha aixecat un gran corrent d’il·lusió. De moment és suficient. Li queden dos mesos per preparar-se i quatre anys per executar i dur a la pràctica el que ha promès. Veurem així si està il·lusió es converteix en realitat. Per acabar en una frase de resum podem dir que ara s'ha de passar del "Yes we can" al "yes we will carry out all our promises".