La setmana de les especulacions

Com deia Aloysius en el seu comentari, amb el nou candidat no canviarà cap arbre, ni muntanyes… ni res de res. Tot seguirà al seu lloc, com fins ara. Però si que és cert que s’inicia una nova etapa als Estats Units. El dia següent a les eleccions veia una entrevista al 3/24 on Mas de Xaxàs i un altre periodista parlaven del resultat de les eleccions. Obama hereda un país bastant fracturat pel que fa a les classes socials, etnies, partits polítics (per cert, n’hi ha més? perquè la realitat del dia a dia fa pensar que no. És greu, però potser ho és més a Espanya, que tenint un altre sistema passa el mateix) i és l’home que s’ha d’encarregar de canviar “una mica” el món. Creieu que ho puc afirmar? Penso que acaba de guanyar un dels càrrecs més importants i que decepcionarà mig món si no ho aconsegueix. Mig món dit literalment. Els telenoticiaris mostren l’alegria que tenen els habitants de Kenia (on Obama té familia, a Indonèsia, a Japó… que per variar ja han fet un petit negoci al voltant de la figura del candidat demòcrata!) cada bloc informatiu. Aquest país fracturat és fruit de la història, les diferents religions, el nivell econòmic. I no és fácil poder agrupar tantes diferències en un lema. El Yes we can també ha arribat en un moment de desacceleració econòmica i és un títol que transmet esperança. Els artites i actors que han col·laborat en tota la campanya i que es poden observar a youtube també han jugant un paper molt important. Entre tots han aconseguit que els llocs tradicionalment republicans el voten i que supere a McCain pel doble de vots. Entre tots han aconseguit, entrant en el terreny de les especulacions (oh! quina frase més tòpica al món del periodisme… m’agrada i tot!) que ha arribat al poder submergit en forma de mite i que haurà de desenvolupar aquest paper sota aquest rol. De moment ja se’l compara a M.L King. Que si els lemes són semblants, etc. El seu “Yes We Can” està carregat d’energia, ha connectat amb la gent, s’ha transformat en un líder de masses. En este sentit, el seu mite anirà creixent…

Quan sento el lema, per cert, penso sense voler, en la cançoneta del “Yes We Can” mesclada amb un dels seus mítings. La pronúncia de VOTE i OBAMA incitava a votar i a elegir-lo. S’ha mogut tantes persones, tants diners… Imagineu que la meitat de la meitat de la meitat d’invertís per solucionar les carències mundials… Suposo que el senyor, después de tants diners invertits, lluitarà i s’entregarà a l’economia. Porta amb la seua campanya promeses de rebaixes d’impostos a la gent més desafavorida. Esperem que l’entrada a la Casa Blanca no li faça canviar esta visió dels diners.