Canvi?

El conflicte arabo-israelí.

Porto uns dies sense escriure. Sento que no tinc els suficients coneixements per parlar d’un tema tant complicat, parlar del gran Estats Units. Potser no és tant gran, potser si que tots podem dir coses, però tinc la sensació de repetir sempre els mateixos tòpics, que em limito a traduir allò que pengen al mitjà que jo analitzo.

Avui he assistit a la xerrada del periodista Ferran Sales. Aquest senyor va estar durant 8 anys cobrint la informació d’Orient mitjà per a El País. Sales ha començat, com és habitual, pel context. Occident demana als països orientals i “els subdesenvolupats” que es democratitzen, que “copien” el (brillant) model d’occident. D’aquests, només ho han fet dos, Argèlia i Palestina. A Argèlia, al 90, va guanyar el socialisme del FIS, però quan al 92 tot apuntava que els grups islamistes arribarien al poder, va tenir lloc un cop d’estat. Palestina també ha celebrat eleccions, en diverses ocasions, però sempre supervisada de prop i evitant manipulacions. El resultat final ha sigut el triomf de Hamàs i, de retruc, les guerres que segueixen i que, com veiem, cada dia maten a més gent. Per molt que intenten democratitzar-se, als països “del nord” no els interessa en absolut aquest procés, pels interessos que hi tenen posats.

De Palestina i Israel ens arriben, per culpa d’aquesta situació, cinquanta mil noticies noves cada dia. Hi ha informació per tot arreu, però hi ha un problema. La ignorància. Molts dels qui escriuen, igual que jo, són ignorants de la situació real. Pots saber què criden als carrers, però l’important és PER QUÈ criden. Paral·lelament a aquestes guerres, hi ha un conflicte mediàtic: una guerra d’imatges, moltes notícies, i la majoria no sabem distingir ni a què fan referència ni de qui són. Hem vist alguns exemples de fotografies que arriben de Gaza o d’Israel... Hem perdut bastants minuts intentant desxifrar la confusió que causaven. Eren palestins o eren israelians? El mateix amb els titulars. “(...) luchan cuerpo a cuerpo en las callejuelas de Gaza”. Lluiten cos a cos? O hi ha qui té més armes...? Els tancs que han arrassat Gaza més de mil vegades, deixen que la ciutat tingue carrerons? No sabem si la informació és real o és falsa... no sabem res del cert.

Com se pot solucionar un problema així? Possiblement deixant les fronteres tal com estaven abans del 65? Per què no ho fan? Israel (i els seus companys americans) han convertit les reclamacions dels palestins en una guerra. Una guerra que s’estén a diversos àmbits, entre ells, a la comunicació.

Aquest conflicte, per tant, hauria d’ajudar a solucionar-lo qui va donar l’empenta a l’inici. Ho aconseguirà Obama?

De moment, em queda puntualitzar un últim detall. Fa uns dies dies vaig descriure en Rahm Emanuel a l’entrada del perfil d’un dels hòmens de l’equip d’Obama. Aquest senyor serà l’encarregat de portar l’agenda del nou president. Aquest senyor és jueu i el pare d’aquest senyor va formar part de l’organització militar que va ocupar Palestina.

Arribaran els canvis, amb Obama?